La descripció

Què és descripció? És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, llocs, etc.

Ens hem plantejat alguna vegada on són presents les descripcions? Doncs bé, trobem descripcions a tot arreu i és per aquest motiu que la Rosa a classe de Comunicació ens va posar diferents cançons, ens va donar diferents fragments de llibres i ens va fer pensar en la redacció que vam fer de "Qui sóc jo?" i " Qui ets tu?".

La descripció no consisteix en dir o escriure un munt de paraules sense sentit, sinó que hem de seleccionar el que volem dir amb poques paraules per tal de transmetre al màxim. És per aquest motiu que abans de començar una descripció hem de pensar bé el què volem descriure i, allò què volem dir. Per tant, per aconseguir una bona descripció haurem de seguir una estructura.

Aquí us deixo escrit un fragment on descriu a Lisbeth Salander, una de les protagonistes de la triologia de Millenium:

"De constitució prima i de baixa alçària, Salander duu una estètica que es pot definir entre gòtica i punk. Té piercings a la cella, la llengua, el nas, el llombrígol i les orelles, així com diversos tatuatges, dels quals els més cridaners són un gran drac que taca la seva esquena i una vespa en el coll. Fumadora empedreïda i de tendències bisexuals, Lisbeth Salander és descrita com a posseïdora d'una intel·ligència extraordinària i memòria fotogràfica. És experta en informàtica i una de les millors intrusses del seu país, actuant sota el pseudònim de "Wasp" ("vespa" en anglès). Durant la seva adolescència i joventut va practicar boxa. Malgrat la seva intel·ligència, Salander té problemes per a relacionar-se amb la societat amb normalitat. Fruit dels diversos traumes que va patir de jove, Salander sent un odi patològic cap als homes que maltracten a les dones i no dubta a utilitzar contra ells la violència més extrema. "

Un text audiovisual

Mai m'he posat a pensar en les mil estratègies que utilitzen els comerciants per a vendre un producte.

La Rosa per demostrar-nos les característiques del text audiovisual, ens va fer veure una sèrie d'anuncis: un d'un golf, un de materials escolars, el de la cervesa Estrella Damm, i més.

Després de veure aquests anuncis, ens vam posar a pensar què és el que ens havíen intentat transmetre. Ens vam adonar que els creadors dels anuncis saben el que pensa la societat i potencien el seu producte amb moviments de càmara, llum i música. Tots aquests petits detalls fan que la societat trobi atractiu el producte que s'està venent i per tant, acabin comprant-ho. És per aquest motiu que podríem dir que els anuncis ens manipulen d'una manera visual i, és que ha estat comprovat que ens transmet molt més l'expressió corporal, una imatge o un vídeo que no pas un munt de paraules.

Ja diuen que una imatge val més que mil paraules, no?

Bé, aquí us deixo un enllaç amb un dels anuncis que vam veure que segur que us alegrarà el dia.

Programes i Jocs

A principi de curs tots ens preguntàvem què faríem a l'assignatura de Gestió i TIC, i poc a poc ens hem adonat, i crec que parlo per tots, de la quantitat de programes i jocs per adults però sobretot per nens que desconeixiem.

L'últim dia de classe, vam conèixer un nou programa en què els nens podíen fer diferents activitats com ara de memòria, de relacionar, de pensar, etc. Moltes d'aquestes activitats són proposades per diferents prfessors i també s'aconsegueixen millores gràcies a ells i als alumnes.

Tots aquests programes que hem estudiat al llarg del curs considero que són de gran utilitat perquè és una nova forma d'ensenyar i educar. Podria ser com una mena d'estratègia per tal que el nen estigués més atent i mostrés curiositat per allò que està fent.

A favor o en contra de l'involucració dels pares a l'escola?

L'últim divendres que vam fer comunicació oral, vam acabar de fer les recitacions i els últims debats.

El meu equip del debat estava compost per l'Adrià Garcia, la Laia Blanco, la Júlia Martin, la Sandra Cabo i jo i, defensavem l'involucració dels pares a l'escola d'una manera activa.

El debat va anar sobre rodes ja que tots ens vam posar molt en el paper que ens havía tocat, és a dir, a l'Adrià de capità, la Júlia i la Sandra d'investigadores i, la Laia i jo d'oradores.

Ens vam organitzar força bé, vam fer cartells on posava "a favor"/ "en contra", papers on es mostrava el percentatge en gran d'algunes investigacions que havíem fet, etc.

He de reconèixer que el moment que més por vaig passar, va ser alhora de les preguntes. No sabia amb quin tipus de pregunta em podia sortir l'investigadora de l'altre grup, però reconec que tan la Laia com jo ens vam ensortir força bé.

Des de el meu punt de vista crec que vam estar tots molt bé, vam saber enfocar el tema i ens vam centrar en allò més important per tal de poder-ho dir en 3 minuts que havíem de parlar.

Ha estat una agradable experiència i, gràcies al vídeo que ens va posar la Rosa de la lliga dels debats, vam saber com elaborar el debat.

Braçalets

Braçalet: obejcte d'ornament en forma d'anell que es porta a l'extrem inferior de l'avantbraç envoltant-lo. El braçalet, està classificat com a joia.
El braçalet pot rebre diferents noms, així una pulsera acostuma a ser més fina i una esclava està formada per diverses voltes unides entre si.

Funció:

Tradicionalment, els braçalets són utilitzats per adornar el cos, però actualment poden servir per transmetre informació sobre la manera de pensar de la persona o fins i tot per avisar el metge en cas d'urgència. Algunes polseres s'han fusionat amb rellotges o anells formant nous estils de joies.

Materials:

Un braçalet pot està fet de molts materials diferents, com per exemple:

- Plata

- Cuir

- Or

- Plàstic

- Metall

- Roba

- Materials naturals, etc.

Bibliografia:
http://dlc.iec.cat http://ca.wikipedia.org

Debats

L'últim divendres a classe de comunicació vam començar els debats.

Aquesta activitat consisteix en reunir 10 persones de les quals es formaran dos grups de cinc persones, un d'aquests dos grups ha d'anar a favor i l'altre grup ha d'anar en contra. Un altre fet a remarcar és que aquest debat es té en compte el temps, i per aquest motiu, va precidit d'un cronòmetre.

Per a fer un debat formal com el que vam veure a classe, haurem d'organitzar-nos els dos grups (els que estem a favor i els que estem en contra), haurem de cedir torns de paraula, haurem de tenir en compte la nostra actitud, haurem de fer un bon enfocament del tema en concret què parlem, haurem de fer-ho més aviat amb humor per tal que ningú s'adormi, etc.

Gràcies a aquesta activitat podrem parlar en públic i posar en pràctica moltes de les coses que portem dient al llarg del curs, haurem de defensar i intentar convèncer al públic de per què en contra o a favor.

Bé, us deixo aquí el vídeo de la lliga de debats universitaris que ens va posar la Rosa per tal que seguissim un bon model de debat. Recomano que el veieu perquè és una filmació molt interessant i que us pot servir per a fer el vostre debat.

I, us avanço el tema del nostre debat: "Esteu d'acord en què els pares estiguin involucrats a l'escola?"

Recitació

El divendres dia 4 de desembre, vaig fer la recitació d'un poema ple de sentiment i tendresa. Aquest poema s'anomena "Amor" i l'autor és el reconegut Miquel Martí Pol. Només pel nom, ja em va cridar l'atenció: amor, una simple paraula i amb un gran significat per a molts.

He de reconèixer que a mi m'agrada parlar, i gaudeixo parlant. És per aquest motiu que vaig gaudir el passat divendres.
Al començament, estava una mica nerviosa, però crec que ja és el normal. Vulguis o no, quan has de recitar o simplement parlar davant de gairebé setanta persones, sovint se'ns fa un nus a la gola, ens pose'm nerviosos i, ens tremola la veu. En el meu cas, però, una vegada he arrencat, ja se m'han passat totes les pors.
A més a més, me'n adono que en tan sols tres mesos, he millora't alhora de parlar en públic: controlo millor els nervis, tinc en compte la mirada, l'expressió corporal, l'articulació i pronunciació, remarco les pauses... amb això no vull dir que ho faci del tot bé, però he de reconèixer que sóc conscient del petit progrés que he fet en tan poc temps. Per aquest motiu, em sembla bé que es facin activitats com aquestes per posar en pràctica tot el que deia el llibre: "Com parlar bé en públic".

Aquí us deixo l'enllaç d'una de les mil pàgines de Miquel Martí Pol, en aquesta pàgina a part de trobar el poema que jo vaig recitar, veureu d'altres igual d'interessants.

Els ordinadors a les aules

Avui el Jorge ens ha explicat l'ús que tenen els ordinadors a les aules i, realment hi han molts programes, activitats i jocs per a fer amb l'ordinador.

Hem estat treballant amb dos tipus de programes: ZonaClic i ArtRage.

El primer programa, ZonaClic, ens permet crear un programa nosaltres mateixos, o bé, utilitzar un programa ja creat, normalment, per algún professor, estudiants... Considero què és un programa molt interessant i curiós sobretot pels petits, principalment primària i secundària. Es poden fer tota mena de jocs i activitats per explicar un tema. D'aquesta manera, l'alumne prestarà més atenció, aprendra i alhora es divertirà.

El segon programa, l'ArtRage, ens permet descobrir diferents eines, ens permet pintar, modificar imatges, descobrir el color que sorgeix al barrejar dos colors diferents, etc. I, aquest programa a diferència de ZonaClic, sí que és idoni pels més petits, ja que descobreixen i experimenten a través dels colors i, a poc a poc, van veient el funcionament de l'ordinador, la varietat d'eines que hi han, i gràcies a totes aquestes coses acaben tenint un control tan del programa com de l'ordinador molt satisfactori.

Dels dos programes que hem fet avui, el millor des del meu punt de vista ha estat el segon, l'ArtRage, m'he quedat bastant parada al veure l'autenticitat que tenia. Semblava que estiguessis pintant realment en un paper!

Per cert, oi què són denses les classes de TIC?

Lectura en veu alta

Una de les últimes activitats que vam fer a la classe de comunicació, va ser la lectura en veu alta d'un fragment. Aquest fragment escollit havia de durar no més de 2 minuts i havia de ser un fragment que ens agradés força.

Jo vaig escollir un fragment del llibre: " El petit príncep" ja que és un llibre molt tendre i apte per totes les edats i l'autora fa com una metàfora de tot allò que diu.

Considero que va ser una activitat molt interessant perquè gràcies a ella, vam poder posar en pràctica tot el que deia en el llibre: " Com parlar bé en públic". I, he de reconèixer que no va ser gens fàcil aplicar el volum de veu correcte, la postura, l'expressió corporal, la mirada, els signes de puntuació... eren moltes coses que s'havien de tenir en compte, i a vegades, quan et poses a llegir davant de tanta gent, estas més pendent del que has de llegir que no pas de com has d'actuar.
Va ser una activitat molt gratificant, ja que no només rectificaves i aprenies dels teus errors, sinó que també aprenies dels errors dels altres.

Per cert, recomano que us llegiu el llibre del "Petit príncep", us encantarà, ja veureu!

Encarta

Ja fa uns dies, vam fer a classe de gestió i TIC unes petites presentacions d'alguns programes informàtics com ara el Google Maps, el Google Earth, Google reader, Encarta, Messenger, etc.
El meu grup estava format per la Maria Simón, la Júlia Martin, la Sandra Cabo i jo, i vam treballar el programa Encarta.
Aquest és un programa que el podem trobar en molts idiomes i serveix tan per adults com per nens, i es pot buscar tota mena d'informació, com ara artícles, viatges, cultura... i a més a més, s'actualitza mensualment.
Hi han dos tipus d'Encarta, l'Encarta per adults i Mi primera Encarta que potser utilitzada des de nens de P3 (manejant l'ordinador la professora) fins a nens de 12 anys aproximadament.

En general, m'ha agradat molt tot aquest programa, però sobretot, el que m'ha sorprès i m'ha cridat més l'atenció és Mi primera Encarta ja que no hi han gaires programes creats especialment per a nens o professors que estiguin tan elaborats com aquest, o si més no, jo encara no l'he descobert.

El fet d'exposar per grups aquest diferents treballs, és molt enriquidor. Perquè a més a més de fer més amè l'explicació d'aquests programes, practiquem l'exposició oral, les presentacions, etc.

M'agradaria posar un enllaç del programa però el petit inconvenient és que necessites descarregar-te'l, així que us posaré un breu vídeo perquè us pogueu fer una idea i també us deixaré enllaçada la nostra presentació.

Joanet: un bar familiar

Bé, avui dia 24 de novembre, s'han fet les primeres exposicions orals de "Territori" i, com no, la Maria Simón i jo, hem estat les primeres en exposar.

La nostra exposició tractava sobre el Bar Restaurant Joanet; un bar familiar. Des de el primer moment que ens van informar d'aquest treball, tan la Maria com jo, vam decidir que l'elaboraríem d'una manera diferent: sorprenent, divertit i curiós. Utilitzant tota mena de programes com ara el Google Maps, l'Audiocity, Movie Maker i Power Point.

Avui ha estat la primera vegada que he fet una exposició com aquesta davant de tanta gent i, sincerament espero que se'n facin més, ja que considero què és la millor manera d'aprendre a parlar bé en públic, perdre vergonyes i pors. El simple fet d'avaluar-nos com ho hem fet amb la graella, ens ha obert els ulls a molts de nosaltres, ja que d'aquesta manera ens hem adonat que posar un número qualificatiu a algú en una exposició on gairebé no dona temps ni a presentar-se, no és tan fàcil com ens pensàvem. Gràcies a aquest exercici, hem pogut valorar allò que han fet bé i allò que els hi cal millorar.

Ara, he de reconèixer que l'hora abans de fer l'exposició estava com un flam, he fet exercici de respiració, he saltat, he cridat i, fins i tot, hi ha hagut un moment que he rigut sense poder parar dels nervis que estava passant. Però, una vegada he començat l'exposició, semblava que estigués sola amb la Maria practicant com ho havíem fet durant tota la setmana.

Realment ha estat una experiència inoblidable, veure com tots vosaltres estàveu escoltant, prestant atenció i col·laborant fins l'últim moment ha estat plenament gratificant.

Espero que us hagi agradat, però sobretot que hagueu disfrutat tan com ho hem fet la Maria i jo!

Ordinadors a l'aula

El passat dijous 5 de novembre, vam fer una presentació a través del programa google Docs sobre el nou projecte que s'està implantant a diverses escoles dels ordinadors a l'aula. En aquesta presentació, hem volgut demostrar en què consisteix aquest projecte, quins avantatges i inconvenients té i finalment, hem donat la nostre opinió.

Acostumades a treballar amb la presentació típica del Power Point, ens ha costat força a totes quatre adaptar-nos a aquest nou programa, per a nosaltres, amb el que es poden fer també presentacions.

Bé, aquí us deixo l'enllaç de la presentació i també us deixo l'enllaç del formulàri per saber que n'opineu dels ordinadors a les aules.

"Castanyes i castanyeres".

El passat dijous 29 d'octubre, a classe de TIC vam descobrir com fer un vídeo gravant la nostre veu i de fons escoltant una cançó.
Primer de tot, vam escollir un fragment d'un poema, ens vam gravar la veu i després vam escollir la cançó. Vam fusionar les dues veus, la nostre i la melodia de la cançó, graduant-les de tal manera que la nostra veu s'escoltés més forta i més clara que la cançó. La cançó simplement era per acompanyar el poema que havíem seleccionat. També en aquest petit vídeo, es podia veure una imatge (relacionada amb el poema) i el poema que nosaltres havíem gravat.

Aquesta activitat va ser molt interessant per a adonar-nos de com llegim en veu alta, per valorar-nos, és a dir, si anem massa ràpid, si no pronunciem correctament, si ens entrebanquem, si ens falta aire, etc. Però, a part de treballar l'autovaloració de la lectura, fer aquest vídeo ens ha requerit treballar amb diferents programes com ara el Gimp, l'Audacity i, fer una selecció d'imatges a "busqueda avanzada" del google.

Aquí us deixo posa't el meu mini vídeo anomenat " Castanyes i castanyeres", espero que el disfruteu:

Qui ets tu?

Un recollit de com és ella.

Té una expressió dolça i agradable. La forma de la seva cara és allargada i amb faccions marcades, té uns ulls de color xocolata amb els que transmet confiança i felicitat. Sovint, porta unes ulleres llampants que accentuen la seva forta personalitat. El seu nas és petit i fi, igual que els llavis que envolten el seu somriure. És de constitució prima i esvelta però a la vegada forta. La manera de vestir, ens informa sobre la seva manera de ser, normalment vesteix amb texans, “bambes” o botes i, un mocador extravagant; és una noia “tot terreny”. Dinàmica i inquieta, sempre duu els cabells recollits, de vegades amb cua, d’altres amb pinces...però sempre de forma pràctica. Quan parla té el costum de moure les mans i gesticular, i així, quan vol explicar-te alguna cosa intenta facilitar- te que et posis en situació utilitzant l’expressió corporal. Té la mania de tocar-se el nas i això em fa dubtar de si de vegades diu mentides blanques, d’aquelles que no fan mal.

Si em pregunto com és ella com a persona, diria que no és ni tancada, ni tímida, ni avorrida, sinó, oberta i extravertida, sincera i directa, sense fer valoracions més profundes, ja que no la conec des de fa molt de temps.

Divertida en temps d’oci i formal en moments de feina, senzilla en el tracte i perfeccionista en la manera fer, escolliria primer mar que muntanya, triaria abans el dia que la nit, si fos un color seria el vermell i, si la deixessin marxar a algun lloc del món, aniria de viatge a Madagascar, però de moment haurà d’esperar...

El seu desig és ser mestre de nens petits, els nens són la seva passió. És treballadora, una bona companya d’equip i té la il·lusió de deixar la seva aportació en aquest món de l’educació infantil.

L'escola mata la creativitat

El divendres 9 d'octubre, a classe de Comunicació, la Rosa ens va posar un vídeo en els últims vint minuts anomenat: "L'escola mata la creativitat" de Sir Ken Robinson.

Considero que va ser un vídeo impressionant ja que S.K.Robinson, ens explica i ens fa veure la creativitat que tenen els nens petits i, com els adults ens la carreguem, la destruim i la oblidem. En un moment del monòleg, ens arriba a dir fins i tot, que la creativitat és tan important com l'alfabetització. Un altre cosa que m'agradaria destacar d'aquest vídeo és quan ens comenta la obsessió que tenen els pares perquè els seus fills estudin una carrera i deixin de fer coses tan simples, segons el seu punt de vista, com pintar, escoltar música, inventar, crear,etc.
Gràcies a aquest monòleg,m'he adonat encara més de la importància que té la creativitat en els infants. Per aquest motiu, cal que com a futurs mestres li donem tanta importància a aquesta creativitat com a l'aprendre a llegir, a sumar, a restar...
Durant tot el vídeo, Robinson ens transmetia les seves paraules amb un to humorístic, fent-nos veure la realitat. Per això el recomano i us aconsello que si encara no l'heu vist, el mireu.

Aquí us deixo posa't l'enllaç perquè el pogueu veure i disfruteu tan com jo al veure'l:
http://www.youtube.com/watch?v=6OkKRf4HrUA&feature=related

"La millora de la convivència escolar"

FITXA TÈCNICA:

* Títol: Fòrum
* Autor: Agnès Gradaïlla
* Número: 15
* Editorial: Graó
* Seccions: experiències de diversos professionals
* Periodicitat: mensual
* Utilitat: ens serveix per a enriquir els nostres coneixements educatius.
* A qui va adreçat: normalment a estudiants i al profesorat.
* Aspectes formals: aquesta revista és de caire educatiu. Està fraccionada en cinc parts que són: editorial, opinió, experiències, tribuna i informacions.

Es tracte d'una revista amb blanc i negre i amb poques fotografies i força lletra. En els articles s'utilitza un llenguatge formal amb un lèxic i una sintaxi senzilla.

Síntesi:
Aquest, és un artícle d'opinió en el que et dona quatre idees bàsiques sobre els plans de convivència.
El GROC (Grup de Recerca sobre Organització de Centres), va realitzar un treball on deien que la millora de la convivència és més efectiva quan sabem les possibilitats, la realitat de cada centre i quan s'aconsegueix el treball col·laboratiu en equip. La convivència, per tant, és important i cosa de tots.
Com he dit anteriorment, aquest artícle parla de quatre idees que convergeixen amb la convivència, i són:
1. L'adequació a la realitat: on diu que hem de saber primer la realitat que ens envolta, és a dir, quina mena de convivència hi ha en el centre on estem. Ja que hi han múltiples manifestacions com ara assatjament escolar, el vandalisme, les agressions, etc.
2. Motivació: on parla de les diferents manifestacions que hi han entre primària i secundària per l'edat dels nens, la cultura escolar que reben.. i es posa en dubte el per què intervenir en aquesta problemàtica que és igual a l'interior idea; es reflecteix una realitat social.
Tants problemes acaben per deteriorar les relacions entre professors- alumne i entre professors- professors. Causen un allunyament afectiu, augmenta la sensació d'aïllament professional, costa més fer un projecte comú,etc. En conclusió, crea una sensació d'insatisfacció tan personal com professional.
3. Perspectives d'intervenció: s'han fet moltes investigacions on s'han tractat aspectes que tenen relació amb la convivència. I totes aquestes investigacions, publicacions...dónen lloc a diversos enfocaments del tema que identifiquem. Les dimensions de la millora de la convivència que hi surten esmentades són: - La dimensió educativa (programes preventius), - La dimensió professional (desenvolupament de competències professionals docents), - La dimensió comunitària (treball col·laboratiu amb les families, l'alumnat...), - La dimensió organitzativa (tutoria, horaris...) - La dimensió normativa (conductes antisocials,vandalisme...). La identificació d'aquestes dimensions permet entendre la millora com el resultat de la interacció entre totes cinc.
4. Pla de convivència: on es diu que possibilita crear consciència d'equip i, unir els esforços col·lectius a l'entorn del mateix objectiu. I al darrera d'aquesta idea hi ha els plans de convivència establerts a la LOE.


Per acabar, dir que els esforços que fins ara s'han realitzat, centrats principalment en enfocaments preventius i disciplinaris, semblen ser insuficients. Per tant, cal posar-hi solució.

Aquest artícle ha estat elaborat per Joan Teixidó Saballs, professor de la Universitat de Girona, que pertany al GROC.
Us deixo un enllaç de la pàgina de Joan Teixidó perquè pogueu veure altres artícles interessants i per tant, pogueu sapiger alguna cosa més sobre aquest professor.

"Pensant en els altres"

Aquest és un vídeo en el que es fa un seguiment d'una classe de primària i el seu professor. Però aquest no és un professor gaire habitual ja que tracta les emocions amb els nens.
Aquí us deixo el vídeo perquè el pogueu veure. I, espero que us emocioni i us faci posar la pell de gallina igual que a mi. He intentat posar-lo sencer, sense pauses, però no ha estat possible. Així que us l'he posat dividit en 6 parts.

1a part:
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&feature=related&v=8FNPE31zlNE

2a part:
http://www.youtube.com/watch?v=-T7TL9OLjDE&feature=related

3a part:
http://www.youtube.com/watch?v=yta_78IkMQ8&NR=1

4a part:
http://www.youtube.com/watch?v=wEQJS6jNBb8&feature=related

5a part:
http://www.youtube.com/watch?v=0khAKDw4HKE&feature=related

6a part:
http://www.youtube.com/watch?v=Qeot3PtVKDw&feature=related

Qui sóc jo?

Divendres 18 de setembre, a classe de Comunicació, amb la Rosa Soler vam fer una tasca diferent i curiosa. Aquesta, consistia en preguntar-nos a nosaltres mateixos "Qui sóc jo?"; Em va semblar una activitat purament curiosa perquè per primer cop en molts anys vaig haver de pensar com descriure'm tan físicament com psíquicament, és a dir, manera de ser, aficions, família, caràcter i molts més altres aspectes. Després d'estar una bona estona pensant com erem realment, vam començar a escriure fins que la Rosa va recollir els fulls que estàvem escrivint i va tornar-los a repartir de manera que cadascú tingues la descripció d'un altre company. Més tard, després de llegir aquesta redacció anònima, vam haver d'anotar cinc adjectius que creiem que encaixaven amb la persona de la lectura i fer-li una pregunta.

Després d'aquesta petita explicació de l'activitat, començaré a descriure'm com una persona treballadora, organitzada alhora de treballar, detallista, senzilla, alegre i optimista. El meu gran defecte és la preocupació excessiva pels demés, ja que sempre estic pendent que tots estiguin bé i s'ho passin bé i, sinó és així, molt sovint m'enfonso.

Per acabar, dir que he escollit educació infantil perquè des de ben petita he tingut una gran connexió amb els nens, he treballat amb ells i m'encanten.

Considero que aquesta activitat va anar força bé per reflexionar sobre nosaltres mateixos i formular-nos una pregunta, que en el meu cas, mai m'havia qüestionat: "Qui sóc jo?".

Article: " Aprendre i créixer"

En aquest article titulat "Aprendre i créixer" extret del llibre Educació i vida quotidiana publicat al 2003 per E.Bosch ens vol transmetre a partir de la història d'un nen, la importància de la lectura.
Tot comença amb la relació d'una professora amb un alumne; el recolze, l'anima, li transmet seguretat i el motiva perquè el nen tingui curiositat i ganes per seguir endavant amb els seus coneixements. Gràcies a tot plegat, el nen empren el camí de la lectura.
Amb la dedicació, el treball, la paciència i l'esforç personal es pot aconseguir els objectius que un es proposa. A més a més, ens hem adonat que la lectura és imprescindible per a la vida quotidiana i que apart d'instruir-nos ens educa.
Hem arribat a la conclusió que la lectura no només és una manera d'explicar històries sinó d'ampliar la imaginació i de realitzar-se un mateix.


Idees principals:

- Aprendre és créixer.
- L'esforç i la dedicació personal és important per assolir els objectius que un es proposa.
- Una professora ha de transmetre seguretat i paciencia d'entre altres aspectes perquè el nen o nena progressi adequadament.
- La lectura és fonamental per la societat d'avui en dia.
- La lectura ena ajuda a obtenir i millorar unas bones capacitats comunicatives, tant oral, escrita i digital.


Mireia Gou
Júlia Martin
Joana Gomis
Sandra Cabo
Maria Simón

Canal de narradores.

Dimarts passat, al seminari del mòdul 2, Jorge Coderch ens va proposar una nova activitat que consistia en mirar els vídeos del "canal de narradors".

En aquests vídeos he pogut veure diverses persones com ara Albert Estengre, Martha Escudero (Daniela) i Laura Rodríguez. Aquesta última és, dels tres que he vist, la narradora que més m'ha agradat; considero que és una gran narradora perquè transmet al oient seguretat, dicció... a més a més, utilitza un to suau, humorístic, emotiu, una mirada fixe i penetrant, i fa una descripció força detallada del lloc on transcórrer la història per tal que els espectadors s'hi puguin posar en situació. Utilitza preguntes retòriques i, el que és més important des del meu punt de vista és que fa un molt bon ús de l'expressivitat corporal que desarrolla al llarg de tota la història.

Gràcies a aquesta activitat he descobert una nova pàgina on mai m'hi hagués fica't per mi mateixa. Aquí us deixo posa't l'enllaç per poder veure el vídeo de la Laura Rodríguez, anomenat "La playa del entresuelo":

http://www.youtube.com/watch?v=_fKCVRwAIEg

Bon comunicador

Avui, a classe de Comunicació oral, escrita i digital, hem fet un parell d'activitats; l'activitat que es veu a la fotografia consistia en pensar en una persona, coneguda per a tothom, que consideréssim bon comunicador. Amb aquesta activitat em arribat a la conclusió que per ser un bon comunicador s'han de tenir en compte diverses coses com ara l'expressió corporal, el to en que es parla, la claredat, el sentit del humor, etc.
Considero que gràcies a aquesta activitat, en que em participat tots plegats, em aprés moltes característiques que un té en compte alhora de seleccionar a algú com a bon comunicador.