sentiment i tendresa. Aquest poema s'anomena "Amor" i l'autor és el reconegut Miquel Martí Pol. Només pel nom, ja em va cridar l'atenció: amor, una simple paraula i amb un gran significat per a molts.He de reconèixer que a mi m'agrada parlar, i gaudeixo parlant. És per aquest motiu que vaig gaudir el passat divendres.
Al començament, estava una mica nerviosa, però crec que ja és el normal. Vulguis o no, quan has de recitar o simplement parlar davant de gairebé setanta persones, sovint se'ns fa un nus a la gola, ens pose'm nerviosos i, ens tremola la veu. En el meu cas, però, una vegada he arrencat, ja se m'han passat totes les pors.
A més a més, me'n adono que en tan sols tres mesos, he millora't alhora de parlar en públic: controlo millor els nervis, tinc en compte la mirada, l'expressió corporal, l'articulació i pronunciació, remarco les pauses... amb això no vull dir que ho faci del tot bé, però he de reconèixer que sóc conscient del petit progrés que he fet en tan poc temps. Per aquest motiu, em sembla bé que es facin activitats com aquestes per posar en pràctica tot el que deia el llibre: "Com parlar bé en públic".
Aquí us deixo l'enllaç d'una de les mil pàgines de Miquel Martí Pol, en aquesta pàgina a part de trobar el poema que jo vaig recitar, veureu d'altres igual d'interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada