La descripció

Què és descripció? És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, llocs, etc.

Ens hem plantejat alguna vegada on són presents les descripcions? Doncs bé, trobem descripcions a tot arreu i és per aquest motiu que la Rosa a classe de Comunicació ens va posar diferents cançons, ens va donar diferents fragments de llibres i ens va fer pensar en la redacció que vam fer de "Qui sóc jo?" i " Qui ets tu?".

La descripció no consisteix en dir o escriure un munt de paraules sense sentit, sinó que hem de seleccionar el que volem dir amb poques paraules per tal de transmetre al màxim. És per aquest motiu que abans de començar una descripció hem de pensar bé el què volem descriure i, allò què volem dir. Per tant, per aconseguir una bona descripció haurem de seguir una estructura.

Aquí us deixo escrit un fragment on descriu a Lisbeth Salander, una de les protagonistes de la triologia de Millenium:

"De constitució prima i de baixa alçària, Salander duu una estètica que es pot definir entre gòtica i punk. Té piercings a la cella, la llengua, el nas, el llombrígol i les orelles, així com diversos tatuatges, dels quals els més cridaners són un gran drac que taca la seva esquena i una vespa en el coll. Fumadora empedreïda i de tendències bisexuals, Lisbeth Salander és descrita com a posseïdora d'una intel·ligència extraordinària i memòria fotogràfica. És experta en informàtica i una de les millors intrusses del seu país, actuant sota el pseudònim de "Wasp" ("vespa" en anglès). Durant la seva adolescència i joventut va practicar boxa. Malgrat la seva intel·ligència, Salander té problemes per a relacionar-se amb la societat amb normalitat. Fruit dels diversos traumes que va patir de jove, Salander sent un odi patològic cap als homes que maltracten a les dones i no dubta a utilitzar contra ells la violència més extrema. "

Un text audiovisual

Mai m'he posat a pensar en les mil estratègies que utilitzen els comerciants per a vendre un producte.

La Rosa per demostrar-nos les característiques del text audiovisual, ens va fer veure una sèrie d'anuncis: un d'un golf, un de materials escolars, el de la cervesa Estrella Damm, i més.

Després de veure aquests anuncis, ens vam posar a pensar què és el que ens havíen intentat transmetre. Ens vam adonar que els creadors dels anuncis saben el que pensa la societat i potencien el seu producte amb moviments de càmara, llum i música. Tots aquests petits detalls fan que la societat trobi atractiu el producte que s'està venent i per tant, acabin comprant-ho. És per aquest motiu que podríem dir que els anuncis ens manipulen d'una manera visual i, és que ha estat comprovat que ens transmet molt més l'expressió corporal, una imatge o un vídeo que no pas un munt de paraules.

Ja diuen que una imatge val més que mil paraules, no?

Bé, aquí us deixo un enllaç amb un dels anuncis que vam veure que segur que us alegrarà el dia.

Programes i Jocs

A principi de curs tots ens preguntàvem què faríem a l'assignatura de Gestió i TIC, i poc a poc ens hem adonat, i crec que parlo per tots, de la quantitat de programes i jocs per adults però sobretot per nens que desconeixiem.

L'últim dia de classe, vam conèixer un nou programa en què els nens podíen fer diferents activitats com ara de memòria, de relacionar, de pensar, etc. Moltes d'aquestes activitats són proposades per diferents prfessors i també s'aconsegueixen millores gràcies a ells i als alumnes.

Tots aquests programes que hem estudiat al llarg del curs considero que són de gran utilitat perquè és una nova forma d'ensenyar i educar. Podria ser com una mena d'estratègia per tal que el nen estigués més atent i mostrés curiositat per allò que està fent.

A favor o en contra de l'involucració dels pares a l'escola?

L'últim divendres que vam fer comunicació oral, vam acabar de fer les recitacions i els últims debats.

El meu equip del debat estava compost per l'Adrià Garcia, la Laia Blanco, la Júlia Martin, la Sandra Cabo i jo i, defensavem l'involucració dels pares a l'escola d'una manera activa.

El debat va anar sobre rodes ja que tots ens vam posar molt en el paper que ens havía tocat, és a dir, a l'Adrià de capità, la Júlia i la Sandra d'investigadores i, la Laia i jo d'oradores.

Ens vam organitzar força bé, vam fer cartells on posava "a favor"/ "en contra", papers on es mostrava el percentatge en gran d'algunes investigacions que havíem fet, etc.

He de reconèixer que el moment que més por vaig passar, va ser alhora de les preguntes. No sabia amb quin tipus de pregunta em podia sortir l'investigadora de l'altre grup, però reconec que tan la Laia com jo ens vam ensortir força bé.

Des de el meu punt de vista crec que vam estar tots molt bé, vam saber enfocar el tema i ens vam centrar en allò més important per tal de poder-ho dir en 3 minuts que havíem de parlar.

Ha estat una agradable experiència i, gràcies al vídeo que ens va posar la Rosa de la lliga dels debats, vam saber com elaborar el debat.

Braçalets

Braçalet: obejcte d'ornament en forma d'anell que es porta a l'extrem inferior de l'avantbraç envoltant-lo. El braçalet, està classificat com a joia.
El braçalet pot rebre diferents noms, així una pulsera acostuma a ser més fina i una esclava està formada per diverses voltes unides entre si.

Funció:

Tradicionalment, els braçalets són utilitzats per adornar el cos, però actualment poden servir per transmetre informació sobre la manera de pensar de la persona o fins i tot per avisar el metge en cas d'urgència. Algunes polseres s'han fusionat amb rellotges o anells formant nous estils de joies.

Materials:

Un braçalet pot està fet de molts materials diferents, com per exemple:

- Plata

- Cuir

- Or

- Plàstic

- Metall

- Roba

- Materials naturals, etc.

Bibliografia:
http://dlc.iec.cat http://ca.wikipedia.org

Debats

L'últim divendres a classe de comunicació vam començar els debats.

Aquesta activitat consisteix en reunir 10 persones de les quals es formaran dos grups de cinc persones, un d'aquests dos grups ha d'anar a favor i l'altre grup ha d'anar en contra. Un altre fet a remarcar és que aquest debat es té en compte el temps, i per aquest motiu, va precidit d'un cronòmetre.

Per a fer un debat formal com el que vam veure a classe, haurem d'organitzar-nos els dos grups (els que estem a favor i els que estem en contra), haurem de cedir torns de paraula, haurem de tenir en compte la nostra actitud, haurem de fer un bon enfocament del tema en concret què parlem, haurem de fer-ho més aviat amb humor per tal que ningú s'adormi, etc.

Gràcies a aquesta activitat podrem parlar en públic i posar en pràctica moltes de les coses que portem dient al llarg del curs, haurem de defensar i intentar convèncer al públic de per què en contra o a favor.

Bé, us deixo aquí el vídeo de la lliga de debats universitaris que ens va posar la Rosa per tal que seguissim un bon model de debat. Recomano que el veieu perquè és una filmació molt interessant i que us pot servir per a fer el vostre debat.

I, us avanço el tema del nostre debat: "Esteu d'acord en què els pares estiguin involucrats a l'escola?"

Recitació

El divendres dia 4 de desembre, vaig fer la recitació d'un poema ple de sentiment i tendresa. Aquest poema s'anomena "Amor" i l'autor és el reconegut Miquel Martí Pol. Només pel nom, ja em va cridar l'atenció: amor, una simple paraula i amb un gran significat per a molts.

He de reconèixer que a mi m'agrada parlar, i gaudeixo parlant. És per aquest motiu que vaig gaudir el passat divendres.
Al començament, estava una mica nerviosa, però crec que ja és el normal. Vulguis o no, quan has de recitar o simplement parlar davant de gairebé setanta persones, sovint se'ns fa un nus a la gola, ens pose'm nerviosos i, ens tremola la veu. En el meu cas, però, una vegada he arrencat, ja se m'han passat totes les pors.
A més a més, me'n adono que en tan sols tres mesos, he millora't alhora de parlar en públic: controlo millor els nervis, tinc en compte la mirada, l'expressió corporal, l'articulació i pronunciació, remarco les pauses... amb això no vull dir que ho faci del tot bé, però he de reconèixer que sóc conscient del petit progrés que he fet en tan poc temps. Per aquest motiu, em sembla bé que es facin activitats com aquestes per posar en pràctica tot el que deia el llibre: "Com parlar bé en públic".

Aquí us deixo l'enllaç d'una de les mil pàgines de Miquel Martí Pol, en aquesta pàgina a part de trobar el poema que jo vaig recitar, veureu d'altres igual d'interessants.

Els ordinadors a les aules

Avui el Jorge ens ha explicat l'ús que tenen els ordinadors a les aules i, realment hi han molts programes, activitats i jocs per a fer amb l'ordinador.

Hem estat treballant amb dos tipus de programes: ZonaClic i ArtRage.

El primer programa, ZonaClic, ens permet crear un programa nosaltres mateixos, o bé, utilitzar un programa ja creat, normalment, per algún professor, estudiants... Considero què és un programa molt interessant i curiós sobretot pels petits, principalment primària i secundària. Es poden fer tota mena de jocs i activitats per explicar un tema. D'aquesta manera, l'alumne prestarà més atenció, aprendra i alhora es divertirà.

El segon programa, l'ArtRage, ens permet descobrir diferents eines, ens permet pintar, modificar imatges, descobrir el color que sorgeix al barrejar dos colors diferents, etc. I, aquest programa a diferència de ZonaClic, sí que és idoni pels més petits, ja que descobreixen i experimenten a través dels colors i, a poc a poc, van veient el funcionament de l'ordinador, la varietat d'eines que hi han, i gràcies a totes aquestes coses acaben tenint un control tan del programa com de l'ordinador molt satisfactori.

Dels dos programes que hem fet avui, el millor des del meu punt de vista ha estat el segon, l'ArtRage, m'he quedat bastant parada al veure l'autenticitat que tenia. Semblava que estiguessis pintant realment en un paper!

Per cert, oi què són denses les classes de TIC?