dimarts, 29 de setembre del 2009

Qui sóc jo?

Divendres 18 de setembre, a classe de Comunicació, amb la Rosa Soler vam fer una tasca diferent i curiosa. Aquesta, consistia en preguntar-nos a nosaltres mateixos "Qui sóc jo?"; Em va semblar una activitat purament curiosa perquè per primer cop en molts anys vaig haver de pensar com descriure'm tan físicament com psíquicament, és a dir, manera de ser, aficions, família, caràcter i molts més altres aspectes. Després d'estar una bona estona pensant com erem realment, vam començar a escriure fins que la Rosa va recollir els fulls que estàvem escrivint i va tornar-los a repartir de manera que cadascú tingues la descripció d'un altre company. Més tard, després de llegir aquesta redacció anònima, vam haver d'anotar cinc adjectius que creiem que encaixaven amb la persona de la lectura i fer-li una pregunta.

Després d'aquesta petita explicació de l'activitat, començaré a descriure'm com una persona treballadora, organitzada alhora de treballar, detallista, senzilla, alegre i optimista. El meu gran defecte és la preocupació excessiva pels demés, ja que sempre estic pendent que tots estiguin bé i s'ho passin bé i, sinó és així, molt sovint m'enfonso.

Per acabar, dir que he escollit educació infantil perquè des de ben petita he tingut una gran connexió amb els nens, he treballat amb ells i m'encanten.

Considero que aquesta activitat va anar força bé per reflexionar sobre nosaltres mateixos i formular-nos una pregunta, que en el meu cas, mai m'havia qüestionat: "Qui sóc jo?".

dilluns, 28 de setembre del 2009

Article: " Aprendre i créixer"


En aquest article titulat "Aprendre i créixer" extret del llibre Educació i vida quotidiana publicat al 2003 per E.Bosch ens vol transmetre a partir de la història d'un nen, la importància de la lectura.

Tot comença amb la relació d'una professora amb un alumne; el recolze, l'anima, li transmet seguretat i el motiva perquè el nen tingui curiositat i ganes per seguir endavant amb els seus coneixements. Gràcies a tot plegat, el nen empren el camí de la lectura.
Amb la dedicació, el treball, la paciència i l'esforç personal es pot aconseguir els objectius que un es proposa. A més a més, ens hem adonat que la lectura és imprescindible per a la vida quotidiana i que apart d'instruir-nos ens educa.
Hem arribat a la conclusió que la lectura no només és una manera d'explicar històries sinó d'ampliar la imaginació i de realitzar-se un mateix.


Idees principals:

- Aprendre és créixer.
- L'esforç i la dedicació personal és important per assolir els objectius que un es proposa.
- Una professora ha de transmetre seguretat i paciencia d'entre altres aspectes perquè el nen o nena progressi adequadament.
- La lectura és fonamental per la societat d'avui en dia.
- La lectura ena ajuda a obtenir i millorar unas bones capacitats comunicatives, tant oral, escrita i digital.


Mireia Gou
Júlia Martin
Joana Gomis
Sandra Cabo
Maria Simón

diumenge, 27 de setembre del 2009

Canal de narradores.

Dimarts passat, al seminari del mòdul 2, Jorge Coderch ens va proposar una nova activitat que consistia en mirar els vídeos del "canal de narradors".

En aquests vídeos he pogut veure diverses persones com ara Albert Estengre, Martha Escudero (Daniela) i Laura Rodríguez. Aquesta última és, dels tres que he vist, la narradora que més m'ha agradat; considero que és una gran narradora perquè transmet al oient seguretat, dicció... a més a més, utilitza un to suau, humorístic, emotiu, una mirada fixe i penetrant, i fa una descripció força detallada del lloc on transcórrer la història per tal que els espectadors s'hi puguin posar en situació. Utilitza preguntes retòriques i, el que és més important des del meu punt de vista és que fa un molt bon ús de l'expressivitat corporal que desarrolla al llarg de tota la història.

Gràcies a aquesta activitat he descobert una nova pàgina on mai m'hi hagués fica't per mi mateixa. Aquí us deixo posa't l'enllaç per poder veure el vídeo de la Laura Rodríguez, anomenat "La playa del entresuelo":

http://www.youtube.com/watch?v=_fKCVRwAIEg

dimarts, 22 de setembre del 2009

Bon comunicador


Avui, a classe de Comunicació oral, escrita i digital, hem fet un parell d'activitats; l'activitat que es veu a la fotografia consistia en pensar en una persona, coneguda per a tothom, que consideréssim bon comunicador. Amb aquesta activitat em arribat a la conclusió que per ser un bon comunicador s'han de tenir en compte diverses coses com ara l'expressió corporal, el to en que es parla, la claredat, el sentit del humor, etc.
Considero que gràcies a aquesta activitat, en que em participat tots plegats, em aprés moltes característiques que un té en compte alhora de seleccionar a algú com a bon comunicador.